Al llarg de la història, les flors han anat més enllà de la seva funció ornamental i s’han convertit en un llenguatge simbòlic amb el qual expressar emocions, idees i sentiments.
Aquest codi, conegut com el llenguatge de les flors, té les seves arrels en les civilitzacions antigues. Molts dels significats que avui associem a determinades espècies provenen de la mitologia grega i romana, on les flors sovint naixien de metamorfosis protagonitzades per déus, nimfes o herois.
Més endavant, al segle XIX, en plena època del Romanticisme i l’era victoriana, aquest codi assoleix el seu màxim apogeu. En una societat marcada per estrictes convencions socials, regalar un ram podia convertir-se en una forma subtil de declarar amor, expressar amistat, demanar perdó o transmetre sentiments que no es podien dir obertament. Els manuals de floriografia, molt populars durant aquest període, recollien els significats atribuïts a cada flor i permetien crear autèntics missatges secrets a través de les composicions florals.
Per apropar-nos a aquest univers simbòlic, ens hem basat en un dels manuals de referència del segle XIX, Le Langage des fleurs, publicat sota el pseudònim de Charlotte De La Tour i atribuït a l’escriptor Louis-Aimé Martin. Aquesta obra recull els significats associats a nombroses espècies florals i ens permet entendre com, en aquella època, cada flor podia convertir-se en una paraula dins d’un llenguatge silenciós.
La Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza conserva diverses obres en què les flors adquireixen un protagonisme especial. A través d’aquests exemples podrem explorar com diferents artistes han incorporat el simbolisme floral a les seves composicions i descobrir com cada espècie pot amagar un significat propi.
Un ram ple de missatges: Jean-Baptiste Monnoyer
Un magnífic exemple és aquest ram de Jean-Baptiste Monnoyer, titulat Ram format per anemones-coronàries, roses de York i Lancaster, jonquills, un jacint, una tulipa i orelles
d’ós, lligat amb una cinta blava. Pot semblar només un esplèndid bodegó floral, però en realitat amaga una lectura simbòlica. Cada flor hi aporta un significat i, juntes, construeixen una història que els espectadors del segle XVII i XVIII estaven acostumats a desxifrar.
Les anemones simbolitzen la fragilitat de la bellesa i l’abandó. Segons la mitologia, la nimfa Anemona va despertar l’amor de Zèfir, déu del vent. Flora, deessa de les flors i esposa de Zèfir, encegada per la gelosia, la va transformar en una flor. Des d’aleshores, floreix durant un període breu i els seus delicats pètals cauen fàcilment amb el vent. Per això es va convertir en un símbol de la bellesa efímera, d’allò que és bell però fugaç.
El jacint també neix d’un mite clàssic. Apol·lo va transformar el jove Jacint en flor després de la seva mort durant un joc. Per aquest motiu, aquesta flor es relaciona amb el record i la memòria, però també amb l’origen lúdic de la llegenda.
Entre les flors del ram també hi trobem dues roses de York i Lancaster, una varietat molt especial que combina tonalitats blanques i rosades en una mateixa flor. El seu nom ens transporta fins a la famosa Guerra de les Roses, el conflicte que va enfrontar les cases de York i Lancaster a l’Anglaterra del segle XV, representades tradicionalment per una rosa blanca i una rosa vermella. En el llenguatge floral, aquesta varietat pot evocar la reconciliació i la unió dels contraris.
El missatge es completa amb l’almesquí, associat al desig, i la tulipa, que en la tradició floral europea es va convertir en una declaració d’amor.
Però Monnoyer no és l’únic artista de la Col·lecció Carmen Thyssen que ens parla a través de les flors…
Les flors com a símbol en altres obres de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
A Lilàs, de Paul Gauguin, els delicats rams de lilàs evoquen la joventut i la renovació. La seva floració breu i el seu vincle amb la primavera van convertir aquesta flor en un símbol dels primers anys de la vida, de la frescor i de la bellesa dels inicis.
A Carretó amb peònies, d’Emil Carlsen, les exuberants peònies ens mostren una flor amb múltiples interpretacions. En moltes cultures asiàtiques són símbol de prosperitat,
honor i bona fortuna, mentre que en alguns manuals europeus de llenguatge floral del segle XIX podien associar-se a la vergonya o la timidesa. Aquesta diversitat de significats ens recorda que el simbolisme floral depèn sovint del context cultural i històric.
Les roses protagonitzen també Flors en un gerro, de Durancamps. Poques flors han acumulat tants significats al llarg de la història com la rosa. Associada tradicionalment a l’amor i la passió, el seu missatge podia variar segons el color i la composició del ram. La seva presència en aquesta obra reforça la idea de la bellesa, l’afecte i l’emoció.
Finalment, a Patio de la casa Sorolla, de Joaquín Sorolla, les flors formen part de l’atmosfera lluminosa i vital del jardí. Tot i que no sempre és possible identificar amb precisió totes les espècies representades, la vegetació florida contribueix a transmetre una sensació de serenor, harmonia i connexió amb la natura, tan característica dels jardins que van inspirar l’artista.
Avui dia ja no és habitual comunicar-nos mitjançant rams de flors, però aquest llenguatge continua despertant la nostra curiositat. Descobrir el significat de les flors ens permet mirar les obres d’art amb una nova perspectiva i entendre que, sovint, darrere d’un simple ram s’amaga una història plena de mites, emocions i símbols.
La pròxima vegada que observeu un bodegó floral en un museu, atureu-vos un moment. Potser les flors us expliquen alguna cosa.
