Loading...

Inici » Notícies » Flora López Castrillo, una gran referent del simbolisme espanyol de principis del s.XX.

Flora López Castrillo, una gran referent del simbolisme espanyol de principis del s.XX.

L’artista simbolista, Flora López Castrillo, va ser molt més que la fidel deixebla d’Antonio Muñoz Degrain.

 

Al voltant de les últimes dècades del s. XIX, la presència de dones artistes a exposicions participatives i concursos anava en augment, fet que els hi va començar a donar cert criteri i validesa per part de la crítica i la resta d’artistes.

Però, la lluita constant per obtenir el reconeixement artístic de les dones estava condicionada per certs criteris que devien complir, sense tenir en compte el seu estatus social. Exemples com, pintar o esculpir a partir de cànons molt concrets impartits a les escoles o acotar-se a gèneres com les flors, bodegons o natures mortes. Estils pictòrics assignats directament a les dones per ajustar-se a la “finor” i “delicadesa” que mostraven socialment.

Tot i les circumstàncies, moltes dones valentes van sortir d’aquestes estipulacions i representaven tant escenes històriques, de guerra, retrats, paisatges, marines; com va ser el cas de Flora López Castrillo.

Ben poc se sap de la pintora abans del 1905, l’any que va iniciar els seus estudis a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat a Madrid, fins al 1911. L’escola va ser una extensió de les ensenyances artístiques dirigides especialment a dones de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, per tant, l’educació artística es basava segons els principis acadèmics herència de l’Escola de Belles Arts de París.

Molt aviat, Flora va destacar pels seus paisatges i es va convertir en una de les poques dones artistes de principis del s.XX en dedicar-se a aquest gènere artístic, principalment derivada cap a les marines. Un tipus de gènere que era més popular entre les dones artistes de França i Anglaterra.

Des dels seus inicis, la pintora va ressaltar pel seu estil propi i característic, de manera que va començar a guanyar premis en tots els concursos que s’hi presentava i de les matèries que cursava. En finalitzar els seus estudis va obtenir matrícula d’Honor en totes les assignatures.

Ben aviat, Flora va coincidir amb l’artista valencià Antonio Muñoz Degrain a les seves classes, que va veure en ella quelcom diferent i va convidar-la a formar part dels alumnes del seu taller particular. Al llarg del temps, Flora va ser la seva alumna predilecta del pintor. Segons el testimoni del pintor considerava a Flora López la seva única deixebla.

La pintora espanyola va seguir els passos del seu mestre al llarg dels anys fins a adaptar i fusionar el seu estil simbolista tan característic amb la pinzellada de Muñoz Degrain.

A partir del 1920, Flora López entra com a professora de dibuix i pintura a la Escuela del Hogar y Professional de la Mujer destinada a la formació de dones per “complir” la funció de mares i dones de casa i que, també, poguessin tenir una formació amb ofici per guanyar els seus propis ingressos. L’artista va impartir classes d’art fins al 1948 quan va ser forçada a jubilar-se a l’edat de 70 anys.

  • © 2022 - Museu Carmen Thyssen Andorra
  • Av. Carlemany, 37 - AD700 Escaldes-Engordany
  • Principat d'Andorra
  • Localització

Disseny web: Qucut Produccions + Marc Julià Disseny gràfic: Laura López Martí