Benvinguts a una nova edició del Thyssen a casa teva,
Avui el director artístic i conservador del Museu Carmen Thyssen Andorra, Guillermo Cervera, dedica la seva xarrada a John Atkinson Grimshaw, a través de l’obra “Baixells al riu Clyde” 1881.
Nascut el 6 de setembre de 1836 a Leeds, Anglaterra, va ser un dels artistes britànic més coneguts. Grimshaw va ser influenciat en la seva primera etapa artística pel pintor John Ruskin i va adoptar la detallada tècnica pre-Rafaelelita del pintor de Leeds, John William Inchbold, centrant-se en utilitzar tot un espectre de colors per retratar la natura el més realista possible. Però cap al 1865, va renunciar a aquest estil de pintura en favor dels poètics paisatges nocturns, mostrant la Gran Bretanya de l’època victoriana urbana i rural.
En l’obra “Baixells al riu Clyde” de 1881 , la mestria de Grimshaw ens descobreix, amb una claredat gairebé sobrenatural, els entorns del riu Clyde de Glasgow, que al segle XIX era el port més important d’Escòcia.
La composició ens fa partícips de les primeres llums del dia, testimonis de la vida urbana i marítima, observem les drassanes, els pals dels vaigells britànics i els carrers molls de Glasgow on es concentren tots els elements de la composició: fanals, que guien la mirada de l’espectador fins a l’horitzó de l’obra, els carruatges de cavalls que circulen i els vianants amb paraigües.
Tot i que les ciutats i els molls han esdevingut les seves obres les més conegudes, també va pintar paisatges, retrats, escenes interiors, imatges de fades i temes neoclàssics. Aquí ens aturem per connectar la seva obra amb el “Retrat de la mare del artista” de James McNeill Whistler, qui va ser amic íntim de Grimshaw i gran admirador del seu treball.
James McNeill Whistler, establert a Londres des del 1859, va triomfar pel seu art discret i subtil, tremendament renovador. Vinculat amb l’impressionisme (tot i que estava més interessat en evocar els ambients), amb el simbolisme i amb l’esteticisme.
Com a exemple trobem l’obra “Harmonia en blau i plata: Trouville”(1865), un dels quadres creat a Trouville, on va viatjar juntament amb el seu amic i pintor realista Gustave Courbet.
També cal destacar l’obra “Nocturn. Battersea bridge” (1872-1875), en la que McNeill inclou aiguaforts i pastissos. Una vista del riu Tàmesi de nits i dels focs artificials, que apareixen com taques de color en el cel més enllà del pont.
McNeill Whistler també va compartir mestre amb Claude Monet, el famós professor i pintor suís Charles Gleyre, que va encoratjar la pràctica de la pintura a l’aire lliure als seus estudiants impressionistes.
D’aquest vincle impressionista, arribem a l’obra de Monet “El pont de Charing Cross” 1899, on l’efecte nebulós de les vistes del riu Tàmesi porta a l’espectador a la impressió que totes les coses estan a punt d’esvair-se.
La fascinació per la boira i el místic efecte que produeix en les llums i ombres urbanes son sens dubte la marca de John Atkinson. en” Baixells al riu Clyde”, l’artista alterna les llums naturals amb una sorprenent combinació de fanals , llums d’oli encesos a l’interior de les cases i una foguera en la part esquerra. El resultat es una rica escena urbana d’una poètica que podria recordar a les novel·les de Charles Dickens.
