Qui no coneix la Torre Eiffel? Aquest símbol, que representa a París i per extensió a França, és avui dia un dels monuments més visitats del món. Amb les seves vistes sobre tota la capital, aquest monument impressiona i intriga.
Però, quina és la seva història?
És impossible parlar de la Torre Eiffel sense començar per les Exposicions Universals. Aquests esdeveniments. Aquestes mostres van aparèixer al segle XIX amb l’objectiu de presentar al món els productes produïts principalment per la indústria. Primer van ser nacionals i després internacionals. Però, no va ser fins a 1850 quan es van convertir en universals. Van representar una veritable aposta en la història econòmica, industrial, política, social i cultural de tots els països participants, es van caracteritzar per la seva esplendor i el seu aspecte heterogeni, que va deixar una impressió duradora en la consciencia col·lectiva.
D’acord amb la Revolució Industrial, els productes que van sorgir de les Exposicions Universals van ser dissenyats per a satisfer una necessitat col·lectiva. Per exemple, es troben invents com el telèfon o el sostenidor. També van aparèixer nous mitjans de transport, com el metre o el vaixell de vapor, que va inspirar els famosos bateaux-mouches.
És en aquest context de modernitat on apareix la nostra famosa Torre Eiffel.
El projecte de la seva construcció va néixer durant la preparació de l’Exposició Universal de 1889. Amb motiu d’aquest esdeveniment, es va organitzar un concurs per a construir la torre més alta del món al Camp de Mart. Dels 107 projectes es va triar el disseny de Gustave Eiffel.
La primera versió de la Torre Eiffel no s’assembla en res a la qual coneixem avui, ja que l’edifici era originalment molt més complex. Al principi es va planejar incloure arcs monumentals, grans sales de cristall i nombrosos ornaments en el monument. No obstant això, per raons tècniques i estètiques, el seu creador va optar finalment per la simplicitat de les formes.
A l’alba del segle XX, la Torre Eiffel representava un veritable desafiament. Com un gegantesc trencaclosques, es va muntar directament al Camp de Mart i, en tenir ni més ni menys que 312 metres d’altura, es va dissenyar per a suportar forts vents. Les seves corbes estan calculades amb precisió, igual que les 18.000 peces que ho componen i serà calat en lloc de sòlid com un edifici tradicional.
Igual que el metre de París, el projecte de la Torre Eiffel estarà al centre del debat. Mentre els més avantguardistes veien amb bons ulls la seva construcció, molts estaven en contra. Maupassant va dir: “Aquesta alta i prima piràmide d’escales de ferro, un esquelet desmanegat i gegantesc, la base del qual sembla feta per a suportar un formidable monument de cíclopes, i que avorta en un ridícul i prim perfil de xemeneia de fàbrica“.
La unió de tots els trams es realitzarà el 7 de desembre de 1887 i s’inaugurarà oficialment el 15 de maig de 1889, amb motiu de l’Exposició Universal de París. Va continuar sent la torre més alta del món fins a 1930, quan es va construir l’edifici Chrysler de Nova York. Els ascensors de la torre van entrar en funcionament a partir del 26 de maig de 1889 i van representar una revolució tecnològica.
Sabies que …?
– Segons algunes fonts, els primers visitants de la Dama de Ferro van ser la família reial anglesa i la figura mítica de l’Oest americà, Buffalo Bill.
– La Torre Eiffel va ser dissenyada originalment per a la ciutat de Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. No obstant això, les autoritats catalanes van rebutjar el monument. Un any més tard, per a l’Exposició Universal de París, es va proposar de nou la seva construcció i aquesta vegada va ser acceptada.
– La Torre Eiffel ha tingut molts colors. Entre el groc, el vermell, el taronja, l’ocre i el marró, només des de 1968 la torre té el to marró que coneixem avui. Al 2022 està previst que la torre torni a ser groga per als Jocs Olímpics de París de 2024.
– Parlant de colors, sabies que es necessita una mitjana de 70 tones de pintura per a repintar tota la torre? Aquesta operació es realitza aproximadament cada set anys.
– El 4 de febrer de 1912, Franz Reichelt, un francès d’origen austríac, va saltar des de la primera plataforma de la Torre Eiffel, de 57 metres d’altura, per a provar un paracaigudes de la seva pròpia invenció. Va morir al peu del monument perquè el seu invent no es va obrir bé.
– Al restaurant de Jules Verne, situat a la segona planta de la Torre Eiffel, es realitzen dues propostes de matrimoni al dia de mitjana.