Escola progressista i pionera de les avantguardes, l’Acadèmia Colarossi va acollir als més grans artistes de finals del segle XIX i principis del XX. Entre els seus membres es trobaven creadors com Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell, Maurice Prendergast, Camille Claudel, Paul Gauguin, Jeanne Hébuterne, Amadeo Modigliani i Alfonse Mucha.
No obstant això, qui va ser realment el seu creador, Filippo Colarossi?
Originari d’Itàlia, Colarossi va néixer a Picinisco, un poble al sud de Roma, en el si d’una família humil. Malgrat ell, va ser testimoni de la violenta unificació d’Itàlia durant la qual el seu poble va caure en les mans dels nacionalistes antipapa, incorporat posteriorment al Regne d’Itàlia. La família Colarossi va ser desposseïda de totes les seves possessions. El germà de Filippo, fervent catòlic, va tenir la idea de marxar a França. Els dos homes van arribar a Marsella, després a Lió i finalment a París, on els esperava el seu tercer germà.
Per trobar feina ràpidament i tenint en compte que encara no parlaven francès, Angelo, Antonio i Filippo es van convertir en models pels artistes parisencs. Aquest treball exigent, que imposa postures incòmodes que s’han de mantenir durant hores, els hi donarà fama. Més tard, Angelo es va traslladar a Londres, on va ser model i assistent del gran Alfred Gilbert, mentre que Filippo es va convertir en el model més conegut de l’Escola Imperial de Belles arts de la riba esquerra. Allí va conèixer al pintor Jean-Louis-Ernest Meissonier, que el va ajudar a comprar l’Acadèmia Colarossi.
Tot semblava funcionar per a ell. Es va casar amb la seva primera esposa, Ascenza Margiota, i es va convertir en l’orgullós pare d’Ernest Flore Colarossi, Maria Colarossi i Malia Colarossi. L’Acadèmia va créixer i va esdevenir en una de les referències parisenques.
Autèntic addicte al treball, Filippo va trobar, però, temps per a evadir-se. A principis de la dècada de 1890, es va apassionar pel ciclisme. Va participar en l’organització d’una carrera que es va conèixer com “La Course des Trois Arts” en la que es van regalar diversos premis: medalles, pneumàtics o subscripcions a revistes. Colarossi va oferir un trimestre gratuït a la seva escola.
No obstant això, l’Acadèmia va acabar sent superada per la seva homòloga, l’Acadèmia Julian, que comptava amb professors que governaven els Salons i afavorien als seus alumnes. A mesura que la fama de l’italià disminuïa, adquiria la imatge d’un home bohemi que conreava una aparença aristocràtica. Va començar a freqüentar els cafès elegants i es va lliurar als plaers que oferia París en aquella època. Les dones i l’alcohol van començar a passar-li factura. El seu gust pel joc i les apostes èpiques el van arruïnar i el van obligar a abandonar la seva acadèmia en 1901. Va morir uns anys després, en 1906, deixant la gestió dels Colarossi als creditors. No va ser fins a 1912 quan es va fer càrrec d’ella el seu fill, Ernest.
Segons algunes fonts, la segona esposa de Colarossi, de identitat desconeguda, va incendiar els arxius a causa de les infidelitats del seu marit, la qual cosa va precipitar el seu tancament. Encara que se sol dir que el centre va tancar en els anys 1920 o 1930, algunes fonts fiables assenyalen que la Colarossi va continuar activa fins als anys 1950.
