Qui no ha somiat alguna vegada amb redescobrir un tresor oblidat al fons de les golfes?
Les obres oblidades per la història de l’art i després redescobertes han creat, durant anys, molta expectativa en l’escena artística internacional, provocant l’exaltació de grans col·leccionistes i galeristes, i assolint rècords històrics a les sales de subhastes.
Però… Quines són aquestes creacions que han reaparegut, després de dècades, inclús segles, en els nostres records i arxius?
Raden Saleh (1811 – 1880) va ser un pintor indonesi que va passar molts anys a Europa, concretament als Països Baixos, potència colonial a la qual Indonèsia estava sotmesa en aquella època. Profundament influït pel Romanticisme, l’artista va il·lustrar nombroses escenes de caça, entre elles Caça del toro salvatge, pintada al1855. Encarregada per un comerciant francès resident a Jakarta, l’obra va seguir al seu propietari fins a França, on va ser venuda en una subhasta al 1859. Però, l’obra no va reaparèixer fins al segle XXI, al soterrani d’una casa de Morbihan, i es va vendre l’any 2018 a uns compradors indonesis per 7,2 milions d’euros.
Un any abans, al 2017, Julia, pintada l’any 1914 per l’artista anglès John William Godward (1861-1922), es va vendre per 740.000 dòlars. L’artista neoclàssic, conegut pel seu caràcter tímid i discret, va gaudir de gran èxit en vida. No obstant això, el seu concubinat amb una de les seves models mai va ser acceptat per la seva família, que el va repudiar. Expatriat a Itàlia, va tornar a Anglaterra al 1921 i es va treure la vida un any després. La seva família, avergonyida per aquest tràgic final, va cremar molts dels documents de l’artista, dels quals només es conserva una foto. Al costat del seu cadàver, John William Godward va deixar una nota que deia: “El món no és prou gran per a mi i per a un Picasso”.
L’expressionista nordamericà Jackson Pollock també va desfermar passions. Nascut al 1912, Pollock era propens a l’ansietat i als problemes de disciplina des d’una edat primerenca. Era addicte a l’alcohol i, fins a la seva mort a causa d’un accident de cotxe al 1956, l’art va ser la seva vàlvula d’escapament.
Una de les seves obres oblidades la van descobrir al 2015 una parella d’ancians que es van traslladar als Estats Units i van trobar un gouache sense títol de l’artista nordamericà al fons del garatge, al costat d’altres quadres d’artistes com Kenneth Noland, Jules Olitski i Lora Kelley Ward. El propietari el va heretar al 1993, en morir la seva germanastra, Jenifer Gordon, molt coneguda en els cercles socials novaiorquesos i especialment propera a Peggy Guggenheim. Aquesta obra s’estima actualment en 15 milions de dòlars.
Al març de 2023, Pollock va tornar a ser notícia. Durant una recerca sobre el desmantellament d’una operació de tràfic il·legal entre Grècia i Bulgària, un quadre amb el seu nom va ser autenticat per la Galeria Nacional de Belles Arts de Sofia. En el revers del quadre es va trobar la signatura de l’ex dictador romanès Nicolae Ceausescu, la qual cosa indicava que havia format part de la seva col·lecció privada. Encara que la seva autenticació no està reconeguda internacionalment, aquesta obra podria valorar-se en 54 milions de dòlars.
Has sentit a parlar alguna vegada del misteri dels le Nain? Nascuts entre 1593 i 1607, els tres germans Antoine, Louis i Mathieu le Nain van ser grans pintors. L’any 1630 treballaven en el taller de Saint-Germain-donis-Prés, on només Antoine va ser nomenat mestre. Això no els va impedir iniciar una col·laboració que va durar uns vint anys, fins a la mort d’Antoine i Louis al 1648. Les obres dels tres germans se signaven llavors amb el mateix cognom: le Nain, la qual cosa dificultava l’autenticació per part dels experts, la majoria dels quals intentaven desentranyar les diferents mans sobre els llenços. L’any 2017, a la regió francesa de Vendée, una dona d’uns setanta anys es va posar en contacte amb dos subhastadores per a identificar una obra que representava a un nen Jesús i que li havia regalat la seva àvia als anys cinquanta. Restaurada uns anys abans, la propietària va pensar que era obra d’un pintor anglès pel tipus de bastidor utilitzat. No obstant això, finalment va ser autenticada amb certesa i venuda a un col·leccionista privat anònim per 3,6 milions de dòlars. L’obra també està classificada com Tresor Nacional pel Ministeri de Cultura francès.
Sobrenomenat el “pintor dels pintors” per Manet, Diego Velázquez va ser un dels genis del barroc sevillà. La seva obra, L’educació de la Verge, va ser trobada a les reserves de la Universitat de Yale i autenticada després de 8 anys de restauració.
Una altra obra mestra va ser El pacient inconscient, del famós Rembrandt, pintada quan encara era adolescent. Aquest quadre, que forma part d’una sèrie que il·lustra els 5 sentits, representa a una dona que acosta un mocador moll amb sals aromàtiques al nas d’un home que s’ha desmaiat. Trobada en un soterrani de Nova Jersey, l’obra no va ser identificada directament.
Anys més tard, concretament al segle XVIII l’obra va ser ampliada, modificant les seves vores arribant inclús a enfosquir-les. No obstant això la restauració, va revelar l’abreviatura RHF, sigles de Rembrandt Harmensz fecit, que significa: fet per Rembrandt. Es calcula que l’obra es podria vendre per 3 i 4 milions de dòlars.
Artemesia Gentileschi també va causar enrenou quan es va descobrir la seva obra Lucrecia (c. 1630) en un pis de Lió, on portava més de 40 anys. El seu excepcional estat de conservació és testimoni de la brillant carrera d’aquesta dona que, al segle XVII, gaudia d’un ampli reconeixement entre els seus contemporanis. L’obra es va vendre l’any 2017 per 4,8 milions de dòlars. No obstant això, Gentileschi va caure en l’oblit durant gairebé dos segles, abans de ser redescoberta a la dècada de 1900.
Mirant cap al segle XVII, marxem cap a Itàlia. Allà el cèlebre Caravaggio va desenvolupar la seva inigualable tècnica del clarobscur. Gràcies a aquesta característica, les seves obres van aconseguir reconeixement internacional. Judit decapitant a Holofernes, pintada al 1607, és una d’elles. L’obra va ser redescoberta al 2014 a prop de Tolosa, després de desaparèixer durant gairebé un segle. Actualment els experts es meravellen davant aquesta obra i el seu preu s’estima en 120 milions d’euros.
Vincent Van Gogh va pintar Vesprejar a Montmajour al 1888, durant la seva estada a Arlés, una població ubicada al sud de França. L’obra es va vendre per primera vegada al 1908, i no va reaparèixer fins al 2013 en unes golfes de Noruega. L’autenticació del Museu Van Gogh es va veure afavorida per una carta de l’artista, datada al 1888, en la qual descriu el quadre. Segons International Business Time, s’estima que l’obra es podria vendre per 50 milions de dòlars.
Finalment, esmentem l’obra que va batre rècords. El Salavator Mundi, atribuït a Leonardo da Vinci, va ser adquirit per 450 milions de dòlars a la casa Christie’s de Nova York pel príncep saudita Mohammed Ben Salman. El quadre va ser redescobert al 2005 en una petita sala de subhastes de Nova Orleans per un caçador de “art adormit” anomenat Alexander Parish. Promocionat com una obra “segons Leonardo da Vinci”, es va vendre per menys de 10.000 euros. Durant la seva restauració, van sortir a la llum alguns detalls inquietants, en particular un penediment en el polze de Crist, que refutava la teoria de què es tractava d’una còpia. Una empremta de la mà esquerra ubicada a la mateixa obra, prova que el pintor era certament esquerrà, com el mestre italià. A més, el mestratge de da Vinci en la tècnica del sfumato és podia veure clarament.
SABIES QUE… ?
– Un Tresor Nacional és un bé cultural de gran interès històric, artístic o arqueològic per al patrimoni francès. En general, una obra es classifica quan se li denega un certificat d’exportació, la qual cosa impedeix temporalment que surti del país (30 mesos). Durant aquest període, els museus o compradors poden fer ofertes per a adquirir-la.
– Avui dia, l’obra relacionada amb el gust de Rembrandt segueix desapareguda.
– Un “caçador de dorments” és algú que desenterra pintures i escultures infravalorades i que, en general, no s’autentiquen degudament en les subhastes.
– El sfumato és una tècnica pictòrica inventada per Leonardo da Vinci, que dona un efecte vaporós als quadres ofegant els contorns en un efecte fumat.
