Loading...

Inici » Notícies » Lluís XIV, el primer rostre de l’art i la cultura “à la française”

Lluís XIV, el primer rostre de l’art i la cultura “à la française”

Més conegut com el “Rei Sol”, Lluís XIV va ser un dels més grans monarques de França. El seu regnat, encara que controvertit, va durar 72 anys i va estar marcat per la violència i les guerres, però també pel desenvolupament de les arts i la cultura.

Associat sovint amb el seu orgull excessiu, el rei era, no obstant això, un home tímid i reservat, dos trets que va descriure a la cort com el seu llegendari ” domini de si mateix “, i que estan reflectits en les arts a través de les rígides normes del classicisme. Confiant només en un petit cercle de persones, el regnat de Lluís “El Gran” va començar amb la Fronda, un període profundament agitat durant el qual els grans homes de la noblesa francesa es van rebel·lar contra el poder del rei, que en aquest moment tenia 5 anys. Aquest episodi traumàtic provocaria més tard el desig del sobirà de governar als seus súbdits amb mà de ferro, sotmetent-los a l’etiqueta i a la vida a Versalles.

Va ser llavors quan l’art es va posar al servei de Sa Majestat, la qual cosa li va permetre tenir un control absolut sobre la seva imatge i la de l’Estat. Buscant l’excel·lència en tot moment, Lluís XIV es va envoltar d’homes de talent als quals va imposar la seva pròpia visió de la bellesa. El resultat va ser el famós castell de Versalles, veritable encarnació del “savoir-faire” francès del segle XVII.

En entendre ràpidament la importància del prestigi cultural, Lluís XIV va voler aplicar una política artística eficaç mitjançant el mecenatge real i la protecció i finançament dels artistes i artesans del regne. Entre ells, l’actor Molière, el músic italià Lully, el primer pintor del rei Charles le Brun, el creador dels jardins de Versalles, André de Nôtre i el dramaturg Jean Racine. Aquest últim ocupava un lloc especial en el cor del rei, ja que li feia lectures en la seva intimitat. Lluís considerava que tenia “un talent especial per a fer sentir la bellesa de les paraules“.

A més d’aquests honors individuals, el monarca es va convertir en protector de l’Acadèmia Francesa. Aquesta institució, creada pel cardenal Richelieu, tenia com a primer objectiu la creació d’un diccionari de la llengua, així com les seves normes ortogràfiques i gramaticals. Lluís XIV va aportar fons a la institució i va oferir els famosos quaranta seients, símbol de la total igualtat de tots els acadèmics, que encara avui es troben en l’Institut de França. Gràcies a aquesta feina, la “llengua de Molière” es va convertir en l’idioma diplomàtic de totes les corts reals.

També va fundar l’Acadèmia de Ciències, l’Acadèmia Reial de la Música, l’Acadèmia Reial d’Arquitectura i l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, futura Escola de Belles Arts de París. L’objectiu d’aquesta última era formar als millors artistes del regnat. Va ser dirigida per Charles le Brun, el primer pintor del rei, que va desenvolupar un sistema d’ensenyament eficaç basat en la còpia dels grans mestres i en conferències destinades a teoritzar la “bellesa”, sempre al servei del monarca. Uns anys més tard, crearà l’Acadèmia de França a Roma, on s’enviava als estudiants més meritoris. Van ser aquests alumnes els autors de la majoria de les decoracions pintades i esculpides del castell de Versalles.

En definitiva, el monarca va deixar molts llegats, sobretot la imatge d’una França refinada i luxosa, un país d’arts i lletres. El mateix Voltaire, 36 anys després de la mort del rei, va publicar un llibre titulat “Le Siècle de Louis XIV“, expressió que s’utilitza avui dia per a qualificar el segle XVII.

 

Sabies que…?

– Hi ha un total de 357 miralls en la Galeria dels Miralls. En aquella època, només els venecians tenien el secret de la fabricació d’aquests objectes. Lluís XIV es va emportar a diversos d’ells des d’Itàlia perquè treballessin a Versalles.

– Uns mesos abans de la mort del rei, els cortesans feien apostes entre ells sobre la data de la seva mort.

– La Mona Lisa va acabar formant part de la col·lecció reial durant un temps i es diu que va estar exposada a l’estudi del rei al castell de Versalles.

– Les fonts del castell de Versalles no es podien encendre totes al mateix temps per falta d’aigua.

  • © 2022 - Museu Carmen Thyssen Andorra
  • Av. Carlemany, 37 - AD700 Escaldes-Engordany
  • Principat d'Andorra
  • Localització

Disseny web: Qucut Produccions + Marc Julià Disseny gràfic: Laura López Martí