“Allées et venues”. Gauguin i quatre segles de camins en l’art

Del 16/02/18 fins al 10/09/18

Al llarg dels segles els camins han esdevingut les artèries per on fluïen caminants en el dia a dia dels pobles i ciutats. Camins que transmetien el que passava a cada lloc; comerciants, firaires, animals, caçadors, fugitius, invasors i peregrins, tots donaven forma a l’itinerari en si, que anava creixent fins al punt que avui en dia molts d’ells continuen existint i sent utilitzats.

El Camí en l’art té dues connotacions principals. D’una banda, esdevé important reproduir-lo com a tal, en el sentit en què aquest dóna molta profunditat a l’obra i representa quelcom molt proper al poble en aquelles èpoques. D’altra banda, és una metàfora sobre el recorregut que cada dia feien els artistes per anar a trobar els seus llocs d’inspiració. Espais que els transmetien quelcom especial i que els feien plasmar-ho a la tela o a la fusta. Alhora és també el llarg camí que recorrien els artistes en la seva evolució pictòrica on, mitjançant les influències pròpies i externes, evolucionaven deixant magnífics exemples en les seves teles com és el cas de Rusiñol, Cabanyes, Chase, Nolde, Sisley, Heckel, Pissarrro o l’obra de Paul Gauguin que dóna títol a l’exposició.

“Allées et venues” (Anades i tornades) són petjades i més petjades que se superposen de manera constant al llarg dels temps per recordar-nos la necessitat de moviment de la humanitat i en concret dels artistes; visitar altres llocs, descobrir i anar més enllà, trobar el seu lloc al món, quelcom que els creadors sempre han cercat constantment i moltes vegades no han arribat a trobar mai.

Anades i tornades és el llarg camí fins a la satisfacció personal per la feina feta fruit d’un inconformisme constant que fa el recorregut més i més llarg, dificultant als artistes l’arribada al lloc desitjat al llarg dels segles.