El Museu Carmen Thyssen Andorra us proposa aquesta setmana una nova visita guiada d’una obra particular de l’exposició “INFLUENCERS en l’art. De Van Goyen al Pop Art”, que podreu descobrir des de casa.
Avui, el Museu Carmen Thyssen Andorra us convida a descobrir “L’eterna primavera”, 1886, del famós escultor francès Auguste Rodin, que forma part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
René François Auguste Rodin (1840-1917), més conegut com a Auguste Rodin, és considerat com el pare de l’escultura moderna. Artista geni, comença tanmateix una carrera escolar mediocre a causa de la seva miopia no detectada, cosa que li provocarà dificultats per aprendre francès. Tot i això, va ser en aquest punt que va desenvolupar el seu gust per la creació artística. En 1854, entra a l’Escola de Dibuix i Matemàtiques de París (avui l’Escola Nacional Superior de les Arts Decoratives), on va descobrir l’escultura i la tècnica de treball amb memòria visual. Impulsat pels seus professors, intenta entrar a l’Escola de Belles-Arts de París uns anys després i, tot i que aprova l’examen de dibuix, falla al concurs d’escultura tres vegades. No va ser fins al 1877, quan tenia 37 anys, que Rodin va tenir èxit amb la seva obra “L’edat de bronze“.
Artista capdavanter a l’actualitat artística, és el representant de l’escultura impressionista, moviment que consisteix a il·lustrar purament i simplement la impressió visual, espontània i efímera. Rodin centra la seva atenció en el moviment i l’abandonament, dos elements en els quals troba la perfecció estètica i que estan lligats irrefutablement a la natura mateixa de l’esser humà: variable i diversa.
Fortament inspirat per l’escultura antiga, Michelangelo i Donatello, l’escultor promou la força expressiva del non finito, que és el fet de no acabar una obra, voluntàriament o no, posant de manifest la força espiritual i emocional del suport. La vocació de Rodin és captar el moviment del cos, però també i sobretot de l’ànima. No representa les poses dels seus models, sinó els seus moviments com a impulsió cap a la il·lustració de la realitat.
Aquesta ciència del moviment també va trobar en la dansa experimental, una forma d’art i d’expressió que allibera el gest i escenifica els cossos que ja no representen un ideal estètic de bellesa.
