El Museu Carmen Thyssen Andorra us proposa aquesta setmana una nova visita guiada de l’exposició “INFLUENCERS en l’art. De Van Goyen al Pop Art”.
Avui us convidem a descobrir “La Vall d’ Artuby” c. 1924 de l’artista Josep de Togores. Obra que forma part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza i que podreu escoltar des de casa.
De família acomodada i amb inquietuds intel·lectuals, Josep de Togores va desenvolupar una gran sensibilitat pel dibuix i la pintura. Sord des dels tretze anys a causa de una meningitis, començarà la seva formació artística amb el mestre Joan Llaverias i més tard viatjarà a París gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona.
Les successives estances a París, permetran a Togores entrar contacte amb l’obra de Paul Cézanne i començar una etapa impressionista, compaginant la pintura amb la crítica d’art. El Noucentisme català també influirà en la pintura de Togores i a poc a poc s’allunyarà dels procediments impressionistes, per prestar més atenció a la línia, el volum i la materialitat dels objectes.
Tot i que l’experimentació de Togores, promoguda per un cert desencís cap al paisatge, no va ser degudament compresa a Catalunya, ja que s’allunya de la tradició del paisatgisme rural, la seva relació amb artistes com Georges Braque, Modigliani, Arístides Maillol, Max Jacob o Picasso, marcarà el rumb de Togores, que buscarà la seva pròpia veu artística explorant diferents estils com el cubisme, la nova objectivitat alemanya o el corrent de la plasticitat italiana.
Precisament, l’obra “La Vall d’ Artuby”, cal contextualitzar-la en l’antítesi del pleinairisme i correspon a la sèrie de paisatges de la regió francesa del Var, on Togores reflecteix un moment de crisi de la seva vida.
Es tracta d’una pintura que, malgrat que la seva aparent arbitrarietat ha estat estudiada per l’artista, que compon el paisatge com una estructura d’arrel cubista amb dues diagonals creuades. En l’obra, els colors no busquen ser fidels a la realitat, sinó que utilitza una gamma subtil que va del gris al verd i que obliga a l’espectador a moure’s amb fluïdesa entre les formes del paisatge.
