El Museu Carmen Thyssen Andorra us proposa aquesta setmana una nova visita guiada d’una obra particular de l’exposició “INFLUENCERS en l’art. De Van Goyen al Pop Art”, que podreu escoltar des de casa.
Avui us convidem a descobrir “Natura morta amb canelobre i caixa” 1926 de l’artista Arthur Segal. Obra que forma part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
D’origen romanès, Arthur Segal es va emancipar de la seva família el 1892 , per traslladar-se a Berlín, on va estudiar a l’acadèmia amb Eugen Bracht. Atret per la pintura impressionista, va anar a estudiar a París, a l’Académie Julian, i després a Munic on inicia la seva carrera com a pintor.
Les fórmules de representació del divisionisme italià marcaran la també l’estil de pintura del jove Segal i a partir de 1908 incorporarà una nova paleta i pinzellada, que donen testimoni de la transició de la seva pintura cap al llenguatge expressionista.
A Berlín exhibirà el seus treballs amb Die Brucke i Der Blaue Reiter, dos grups alemanys capdavanters en els moviments expressionistes i el 1910 va cofundar la Neue Sezession, un grup d’artistes rebutjats per la Berliner Sezession.
Els seus treballs es veuran també influenciats pel dadaisme, fins a trobar, al voltant de 1916 el seu propi estil modern. A més de pintar, Segal també va produir gravats en fusta a partir de 1910, de temàtias contra la guerra, va ser autor de molts llibres, articles, i sovint donava conferències.
Durant la guerra, Suïssa es va convertir en un refugi per a molts artistes com Segal, i mentre hi va ser entre 1914 i 1920, va exhibir part del seu treball al famós Cabaret Voltaire de Zuric. A Ascona, es va familiaritzar amb altres artistes moderns com Hans Arp, Hugo Ball i Tristan Tzara i gràcies a aquestes connexions, va participar en molts esdeveniments Dada.
La pintura prismàtica marca la producció artística de Segal en el període d’entreguerres, en què es va guanyar un màxim reconeixement. Va ser llavors quan Segal va elaborar la seva teoria de la «igualtat de valors» de la composició, que assenyala un canvi extraordinari en la seva obra.
El 1920, va tornar a Berlín, on va fundar la seva pròpia escola d’art tot i que poc desprès, a causa del seu origen jueu i la persecució nazi el va obligar a marxar a Mallorca i després a Londres, on va morir d’un atac a cor durant un bombardeig alemany en 1944.
