Un acord es produeix quan sonen tres o més notes a la vegada i es classifiquen segons els intervals que els formen. La manera més normal de formar un acord és agafar una nota base, per exemple la i afegir-li la seva tercera i cinquena nota, que en aquest cas correspondrien a do i mi, i que sonarien totes alhora formant un so harmoniós. Tanmateix, depenent de com es combinin aquests intervals es formaran diferents tipus d’acords: els menors, els majors, els disminuïts o els augmentats.
Els pintors, igual que els músics, utilitzen diversos elements com les pinzellades, la composició o els colors perquè els seus quadres tinguin una connotació o una altra.
Vine a visitar-los al Museu Carmen Thyssen Andorra i deixa’t emportar per la melodia de les onades del mar.
LLUÍS CARTES
MÚSIC I COMPOSITOR:
“Per a la composició de les peces m’he inspirat bàsicament en el títol que dona nom al bloc (Acords) i en el que m’ha transmès cada pintura en particular. Sempre he intentat usar instruments reals per donar a la peça un granulat orgànic, similar al que tenen els mateixos quadres. Gairebé sempre, els he barrejat amb elements electrònics, sampling i sintetitzadors.
En “La bailaora (La dansaire)”, una tonada andalusina feta amb guitarra clàssica, palmes i piano captura el contrast entre l’obscuritat del fons i la llum de la vestimenta de la bailaora.”Les Bulerías” són percudides amb elements orgànics com artells picant a la taula, palmes i cops a la tapa de la guitarra, creant una harmonia subjectiva.
En “El ball improvisat”, la música intenta plasmar el folklore d’algunes regions colonitzades pels europeus, amb instruments ètnics com la Kora i percussions fetes amb les mans.
“Port d’Honfleur” esdevé una progressió d’acords menors amb cordes i sampling de veus femenines, expressant tristor, incertesa i misteri.
“Marina amb vaixells”, per la seva banda incorpora efectes sonors que recreen el so de les cordes colpejant els pals dels velers, amb una música bucòlica de cordes pizzicatos i piano.
Els “Velers” són una metàfora d’eixida cap a la llibertat, amb una melodia i harmonia optimistes que preparen el viatge cap a llocs extraordinaris.
A la “Platja de Barcelona”, el mar i les seves ones són presents amb efectes sonors durant tota la peça instrumental, amb un piano minimalista i una melodia senzilla que reflecteix la música de l’alta burgesia de l’època. Finalment, “El ball Musette” evoca la França del segle XVIII amb una orquestració tradicional d’acordions, melòdiques, contrabaix i percussió.”
