De portes endins : Museu Carmen Thyssen Andorra us porta cada dilluns les opinions d’un dels membres de l’equip del museu, compartint així el que hi ha a dintre del Museu Carmen Thyssen Andorra, més enllà de les obres d’extraordinària qualitat.
Avui es el torn de l’obra preferida de la Marta Cudinach : “Canya”, 1956 – 57, per l’artista Antonio Saura.
Des del meu punt de vista, aquesta obra destaca per la seva contundència plàstica. És una obra plena d’acció que parteix d’una estructura d’ordenament geomètric condicionant les formes per a crear la seva destrucció completa. Saura segueix la seva intuïció per, a través de la gestualitat espontània, arribar a l’abstracció en estat pur.
La protagonista de l’obra és una dona, analitzada per Saura des de la deconstrucció del seu cos, això ens porta a debats molt interessants dins de sala, – “deu ser una representació de la complexitat de la dona” – va aportar-nos una visitant; podria ser, hi coincideixo en el fet que és una obra complexa, però no per això deixa de dialogar amb tothom que l’observa, independentment de les seves preferències estètiques.
És impressionant com els infants connecten amb aquesta obra, segurament perquè ells estan encara ben lluny dels patrons establerts.
