Avui, el director artístic del Museu Carmen Thyssen Andorra, Guillermo Cervera, dedica el seu discurs a un dels artistes més coneguts del segle XX, Victor Vasarely a través la seva obra “Feny”, 1973, que forma part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
Víctor Vasarely, artista hongarès reconegut com el pare de l’ Op art, va néixer el 1906 i va morir a París el 1997. Havent començat els seus estudis de medicina en el seu país d’origen, els abandona al cap de dos anys per girar-se cap al món artístic afirmant el seu gust pel Bauhaus. El 1930, es trasllada a París amb la seva dona i fa els seus primers passos en el món de la publicitat com a dissenyador gràfic. Aquest entorn creatiu li permetrà desenvolupar el seu estil que tendeix cada vegada més cap a l’abstracció geomètrica.
L’Op Art o art òptic, és una tendència artística internacional que sorgeix als anys 1960. Moviment que no promou inicialment cap sentit conceptual o psicològic, és el propi cos de l’espectador que constitueix el centre del diàleg artístic davant d’aquest art que no sol·licita la ment, sinó la sensació.
L’obra ja no només es mira, sinó que es converteix en el mitjà per a l’experiència física que implica jocs òptics. Vasarely, com a pare i mestre del moviment, fa de l’ull de l’espectador l’únic motor d’interpretació i del cos l’únic vincle de la seva producció.
Entre l’art i la ciència, l’artista utilitza formes geomètriques i una paleta cromàtica reduïda sàviament col·locada per tal de donar una impressió de moviment, vibració i llum, revelant els límits de la visió. Aquesta nova interpretació estètica, que juga amb l’ull del públic que percep, i el cervell que interpreta, converteix el Victor Vasarely en un dels referents en el món de la història de l’art contemporani.
