Avui, el director artístic del Museu Carmen Thyssen Andorra, Guillermo Cervera, dedica el seu discurs a la gran figura del cubisme Juan Gris a través la seva obra “Dona asseguda”, 1917, que forma part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
José Victoriano Gonzalez, més conegut com a Juan Gris, és un artista madrileny nascut el 23 de març de 1887 i mort l’11 de maig de 1927, amb només 40 anys. Començant els estudis d’enginyeria a Madrid, va entrar en el món artístic el 1904, dos anys després, va marxar a París per descobrir l’avantguarda. S’integra ràpidament en l’entorn creatiu revolucionari parisenc i s’apropa a les seves figures més conegudes, com Henri Matisse, Georges Braque i Pablo Picasso.
Testimoni privilegiat del naixement del moviment cubista el 1907 arran de la creació del manifest visual de Pablo Picasso “Les Demoiselles d’Avignon“, Juan Gris es va llançar finalment a la pintura a partir del 1910. Aquest nou moviment, caracteritzat per la desconstrucció i la fragmentació polifacètica de la figuració, promou la seva complexitat a la frontera entre la figuració i l’abstracció.
Juan Gris desenvolupa un estil molt personal. Inspirat en un primer moment pel cubisme analític (1908 – 1912) caracteritzat per efectes de perspectiva complexos i colors gairebé inexistents, l’artista es va convertir en un dels principals representants del cubisme sintètic (1912 – 1919). El pintor espanyol dóna nous fonaments teòrics al moviment actualitzant els colors i utilitzant la tècnica del collage.
Sovint qualificat de “ segon espanyol del cubisme”, Juan Gris es defineix tanmateix pel seu art intuïtiu, sensible i intel·ligent, que diversos artistes com Salvador Dalí per exemple, lloaran i fins i tot descriuran com més sofisticats i profunds que les obres del gran Picasso mateix.
