Avui, el director artístic del Museu Carmen Thyssen Andorra, Guillermo Cervera, dedica el seu discurs a Eugenio Lucas Velázquez a través de la seva obra “Maja amb gosset“, 1865, que forma part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
Eugenio Lucas y Padilla, més conegut com a Eugenio Lucas Velázquez, és un pintor madrileny nascut el 9 de febrer de 1817 i mort l’11 de setembre de 1870. Va començar la seva formació a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid, però ràpidament es va dirigir cap als moviments contemporanis: orientalisme i romanticisme. Convertit en un gran representant de la pintura del segle XIX, fou un gran admirador de Francisco de Goya, artista del qual s’inspirarà.
El seu estil, entre romanticisme, orientalisme i costumisme, il·lustra el sentiment contra la raó, la regularitat clàssica i la racionalització de l’academicisme. Les seves pintures representen un Orient fantàstic, un estil profundament establert a Espanya per la seva proximitat geogràfica al Magrib, a la història del país i al seu patrimoni cultural.
Eugenio Lucas Velázquez il·lustra un ampli ventall de temes, entre paisatges, retrats, nus, escenes de gènere, natures mortes, pintures històriques i religioses, és un artista ric i complet que expressa en les seves obres la gravetat i la força dels continguts. Conegut per la seva rapidesa d’execució, la seva pinzellada és ràpida i rítmica, curta i repetitiva. Mitjançant la tècnica de pintura amb ganivet accentua la seva representació de la perspectiva i destaca la realitat viva de les seves obres.
Artista prestat d’un gran modernisme, va ser un dels anunciadors de l’avantguarda, amb el qual va estar relacionat a partir de 1865, quan va conèixer el gran Edouard Manet durant el seu viatge a Espanya.
