Qui podria nomenar cinc dones compositores o intèrprets del S.XIX? Tot i que podria ser una tasca un tant complicada, el talent femení no es aliè al món de la música.
Rita Strohl, Louise Bertin, Lili Boulanger, Marianna Martines, Leokadiya Kashperova, Cécile Chaminade, Augusta Holmès i Clémence de Grandval són les figures talentoses i poc conegudes del 4t art.
Així com en la història de les arts plàstiques, podem preguntar-nos per què les dones músiques i compositores també són les grans oblidades en la història de la música. Segons Josep Martínez Reinoso, musicòleg andorrà i creador del discurs musical Virtuoses Impressionistes, la resposta és senzilla: perquè són dones. De fet, totes les dones artistes, ja siguin músiques, actrius, pintores o cineastes, han estat sotmeses al mateix procés de invisibilització. No obstant això, el talent acaba parlant per si mateix! Descobrim algunes de les majors figures musicals femenines de la història moderna.
Al segle XIX, l’educació musical estava gairebé exclusivament a l’abast de les altes esferes de la societat, com la burgesia o la noblesa. A les dones pertanyents a aquesta elit no se les permetia treballar. La música femenina es limitava, doncs, als salons burgesos i a la melodia d’oci, sovint al piano o al cant, que es consideraven els únics instruments dignes de la seva “feminitat”. No obstant això, va haver-hi algunes excepcions. De fet, l’accés a la formació musical continuava sent acceptada per les dones de famílies de compositors.
Encara que tenien accés al Conservatori, les dones no eren acceptades en els cursos de composició, un detall que ens remet a la prohibició de les pintores en el camp de la representació al natural. Tanmateix, la cèlebre pianista Hélène de Montgeroult va ser la primera professora d’aquesta institució, i va ser considerada la precursora de Schubert i Chopin, deixant ni més ni menys que 600 pàgines de partitures per a la posteritat. Al seu costat, la compositora i música Louise Farrenc, famosa en vida, feia classes de piano en el Conservatori de París i va arribar a guanyar el mateix sou que els seus companys masculins.
Una altra pianista de talent va ser Marie Jaëll, que va rebre classes particulars de composició de César Franck i Camille Saint-Saëns. El seu deixeble, Franz Liszt, dirà de la seva professora: El nom d’un home i les seves partitures estarien en tots els escriptoris.
“El nom d’home”, és justament el que aplicarà la gran compositora romàntica Melanie Bonis, que va adoptar l’apel·latiu Mel Bonis per a contrarestar la misogínia de les dones en les arts.
Com hem vist, podem comptar amb diverses dones músiques i compositores en la història que, en la seva majoria, han brillat pel seu talent i enginy creatiu en vida.
A través del discurs musical Virtuoses Impressionistes, Josep Martínez Reinoso destaca a altres tres importants intèrprets que van estar directament vinculades amb tres compositors de renom internacional, Ravel, Fauré i Debussy.
Henriette Faure és el primer exemple. Procedent d’una família de metges, va guanyar el primer premi del Conservatori de París i va ser una de les primeres pianistes a tocar en directe. Molt pròxima a Ravel, va ser la seva alumna més devota i rebia classes de piano tres o quatre vegades per setmana a casa seva. Va ser ella qui va donar a conèixer per primera vegada totes les obres en solo per a piano del compositor francès. Ravel diria de la jove pianista que era l’única que entenia la seva música.
Una altra intèrpret important va ser la famosa Germaine Thyssens-Valentin, que va entrar en el Conservatori de París als 13 anys. Autèntica virtuosa del piano i el clavicèmbal, va interpretar en públic peces dels grans músics de la història, com Mozart, Chopin, Granados, Schumann i Debussy. També, va ser la primera persona a tocar l’obra completa per a piano de Gabriel Fauré.
Finalment, la pianista i pedagoga franco-brasilera Magda Tagliaferro, que en una ocasió va dir: en la música, soc una colorista, també serà coneguda com una de les més grans intèrprets del seu temps. El seu talent perfeccionista i càlid li permetrà representar llegendes de la música com Reynaldo Hahn, Deodat de Severac o el cèlebre Claude Debussy.
