Pels occidentals, cada color té un significat específic. El vermell és sinònim de passió o de perill, mentre que el negre s’associa al dol. No obstant això, sabíeu que el simbolisme dels colors varia segons les cultures i les societats? A Àsia, per exemple, i més concretament a la Xina, els colors inspiren conceptes i idees totalment diferents a les nostres.
Xina és un país conegut per la seva cultura mil·lenària en la qual prevalen les creences i la tradició. El pensament xinès es basa principalment en el Wuxing, una filosofia que categoritza i teoritza el naixement, organització i funcionament de l’univers. Aquest sistema es compon de cinc fases que corresponen als cinc elements: metall, fusta, aigua, foc i terra. Per extensió, s’aplica a molts àmbits com les estacions, el clima, els mesos lunars, els sabors, les olors, els números, els planetes, els animals, la música i el color. Així doncs, l’element fusta és blau i simbolitza el naixement, el foc és vermell i representa la joventut, la terra és groga i il·lustra la maduresa, el metall és blanc i s’associa a la vellesa i, finalment, l’aigua és negra i és pròxima a la mort.
Aquesta concepció ens porta a preguntar-nos, quin és el significat xinès dels colors a la vida quotidiana?
Encara que el groc es poc estimat en les societats occidentals, és molt popular als països asiàtics. Sinònim de protecció i estabilitat, el groc representa la terra i, per extensió, la vida. Segons les recerques sobre la història xinesa, les primeres civilitzacions es van desenvolupar a la vora del riu Groc. A més, durant segles, el groc va ser el color que vestien l’Emperador i la seva família. També és un element recorrent a la Ciutat Imperial, seu del poder que ha vist un total de vint-i-quatre emperadors i dues dinasties, la Ming i la Qing.
Al costat del groc, trobem el vermell. Aquest color, molt apreciat a la Xina, és un bon auguri. Encarna la sort, l’alegria i el desenvolupament personal. Associat al foc, ajuda a espantar els mals 
esperits i, durant l’Any Nou xinès, els carrers i ciutats se n’omplen. D’altra banda, el vermell també és el color tradicional pel vestit de la núvia i, fins i tot si avui en dia la moda del blanc s’ha imposat, les dones sempre porten un detall vermelló durant la cerimònia. Aquest color també està profundament implantat en l’àmbit polític, ja que encarna al Partit Comunista establert a la Xina des de 1949. No obstant això, millor no escriure el seu nom amb tinta vermella. Històricament, els administradors utilitzaven sang de gallina per a registrar als condemnats a mort. El vermell també s’utilitza en cartes de ruptura i malediccions.
Portadores d’ofrenes. L’accés a la cambra funerària de la princesa Yongtai, dames de la cort. segle VIIIG, aozong, cementiri
El negre, considerat un color trist als països occidentals, és a la Xina un signe de força i integritat. Era per exemple el color dels dignataris imperials, i en el món de l’òpera i l’espectacle, els rostres negres encarnen a personatges històrics imparcials i justos. Associat a l’element aigua, el negre és també portador de vida, adaptant-se a les formes i espais que li imposa el seu entorn. Pot ser tan calmat com devastador. Pel contrari, el blanc s’associa a la mort. En els funerals, les famílies es vesteixen de blanc per a retre homenatge als seus difunts. En les arts escèniques, els actors amb la cara blanca representen als personatges més malvats. El color també és sinònim de puresa, com ho demostra el gust pel rostre pàl·lid de les dones i la blancor de la porcellana, que es fabrica amb argila blanca que es troba a les províncies muntanyenques de l’oest de la Xina. A més, els ancians, que encarnen la maduresa i la saviesa, solen ser representats amb llargues barbes, cabells i roba blanca.
El verd, com a Europa, és un color amb dues cares. Representa la renovació i la posteritat. Sovint associat a la primavera, il·lustra la naturalesa, els brots i les flors. És la reaparició de la vegetació després de l’hivern. Encara que el verd és un color positiu en la concepció xinesa, portar-lo a sobre està mal vist. De fet, quan algú porta un barret verd, és senyal que és infidel. A més, en xinès, també es diu que una persona que no es troba bé o que està enfadada té “la cara verda”. El blau es considera un color pròxim al verd i, per això, també s’associa amb la renovació i l’harmonia. Es troba, per exemple, en els taulells del Temple del Cel de Pequín, així com en la ceràmica i la terrisseria, que suposadament aporten pau i equilibri.
Finalment, el lila representa la immortalitat i les deïtats a la Xina. També és representatiu dels primers amors, sobretot pels adolescents.
La percepció dels colors no és universal i, a vegades, pot resultar sorprenent. Seguint la filosofia del Wuxing, que uneix tots els elements del món, la cultura xinesa també il·lustra en les seves creences el caràcter simbòlic dels colors. És el cas del drac. Aquesta criatura mitològica que escup foc i escampa el terror és temuda en el món occidental, mentre que a Àsia és sinònim de benevolència i protecció. Considerats com figures valentes, tenaces i intel·ligents, aquests éssers màgics extreuen el seu poder d’una perla amagada en la gola o sota la barbeta i tenen la missió de protegir la humanitat. Quant al simbolisme dels colors, el drac blanc és símbol de puresa però també de mort, el drac vermell porta sort i bona fortuna, el drac groc és sinònim de poder i estava reservat als Emperadors i el drac negre representa la justícia i la venjança.
