Avui us presentem el grup “Moviment” de la mostra SONS. Analogies musicals a la pintura, conformat per Gustave Alaux, Manuel Benedito Vives, Joan Cardona i Emili Grau Sala.
L’analogia musical del moviment en la pintura posa l’atenció en la percepció del traç, en l’aplicació del color, en la construcció de la composició i en tot allò que aporta ritme i caràcter a la pintura.
El moviment és el protagonista des de la fugacitat de l’espai/temps que l’impressionisme pretenia atrapar, el cubisme descomposar cercant la polisèmia, o fins el seu rol indispensable en l’art cinètic. D’altra banda, el moviment a la música també es pot definir com la velocitat amb que s’interpreta una peça. Més enllà de la música clàssica, la música fa bategar, el ritme provoca un moviment en l’espai i desplaçar-se com passa amb la dansa.
Vine a visitar-los al Museu Carmen Thyssen Andorra i deixa’t emportar per la màgia del ball.
LLUÍS CARTES
MÚSIC I COMPOSITOR:
“Sempre he intentat usar instruments reals per donar a la peça un granulat orgànic, similar al que tenen els mateixos quadres. Gairebé sempre, els he barrejat amb elements electrònics, sampling i sintetitzadors.
En “La bailaora (La dansaire)”, una tonada andalusina feta amb guitarra clàssica, palmes i piano captura el contrast entre l’obscuritat del fons i la llum de la vestimenta de la bailaora.”Les Bulerías” són percudides amb elements orgànics com artells picant a la taula, palmes i cops a la tapa de la guitarra, creant una harmonia subjectiva.
En “El ball improvisat”, la música intenta plasmar el folklore d’algunes regions colonitzades pels europeus, amb instruments ètnics com la Kora i percussions fetes amb les mans.
Finalment, “El ball Musette” evoca la França del segle XVIII amb una orquestració tradicional d’acordions, melòdiques, contrabaix i percussió.”
