Quan parlem de les avantguardes, la nostra ment vola gairebé automàticament cap a la ciutat de París. Matisse, Toulouse-Lautrec, Braque, Duchamp, Picabia, Delaunay i Dubuffet són algunes de les figures franceses més conegudes de l’època. Entre ells també trobem artistes estrangers com Picasso, Dalí, Kandinsky, Mondrian, O’Keeffe, Pollock, Malevitch, Modigliani i Chagall, que van contribuir a la construcció de les avantguardes parisenques. Una període cosmopolita, de múltiples cares, sinònim de modernitat i avui en dia llegendària.
Tanmateix, aquesta modernitat estètica no es va limitar a París, sinó que es va estendre arreu de manera que va influenciar a artistes que no van estar mai a la capital francesa.
La nova exposició del Museu Carmen Thyssen Andorra, Made in Paris. La generació de Matisse, Lagar i Foujita, els ofereix una petita mostra d’aquests genis artistes que, encara que no estiguin directament vinculats a aquest impuls creatiu parisenc, van desenvolupar estils i tècniques profundament moderns. Però com ho van fer?
La primera raó és el desenvolupament del transport. A partir del segle XIX, els artistes van començar a desplaçar-se, i amb ells els seus coneixements artístics. La majoria dels artistes estrangers, com Emili Grau Sala i Gustavo de Maeztu , van viatjar a París i després van tornar al seu país d’origen, portant amb ells noves tendències. Aquest va ser també el cas de la famosa artista georgiana Olga Sacharoff, que va començar la seva formació a l’Escola de Belles arts de Tiflis i, posteriorment, va descobrir l’expressionisme a Berlín i el cubisme a París.
En esclatar la Primera Guerra Mundia es va traslladar a Barcelona, on es va convertir en un vincle directe entre les avantguardes, els/les artistes i intel·lectuals catalans/es, amb els/les quals Sacharoff va continuar intercanviant i compartint.
Va ser llavors quan va aparèixer a Barcelona l’ambient bohemi i artístic encarnat pel cafè-teatre d’Els Quatre Gats, inspirat en el Chat Noir de Montmartre. Tot això donaria lloc a un nou centre d’art modern.
A més, igual que a França, van aparèixer noves acadèmies en la península. És el cas de l’Academia Breve de Crítica de Arte, creada per Eugeni d’Ors a Madrid al 1942 per a promoure l’art modern i contemporani de la postguerra. Allà, José Moreno Villa es va veure envoltat dels diferents cercles artístics madrilenys.
També cal esmentar altres centres caracteritzats per la seva modernitat, com el cabaret Voltaire de Zuric, que va veure néixer el moviment dadaista en 1916, o el centre de disseny que es va desenvolupar en la Bauhaus a partir de 1919 a Alemanya.
En definitiva, és interessant mencionar que l’avantguarda no és una tendència exclusivament parisenca, sinó una tendència internacional de la qual la capital francesa va ser l’epicentre.
