Els artistes i els colors sempre han mantingut una profunda relació. Per als pintors, la selecció de la paleta és un dels moments més complexos del procés creatiu, ja que constitueix l’essència mateixa de cada obra.
Com el seu estil, cada mestre té gammes cromàtiques que són els pilars de la seva inspiració. Prenguem per exemple els emotius blaus de Monet i Van Gogh o els vermells intensos de Matisse. Per a alguns artistes, aquesta fascinació pels tons serà tan important que els seus noms acabaran associats a ells.
Llavors sorgeix la pregunta: quins són aquests colors que hem heretat dels grans artistes?
L’exemple més cèlebre és sens dubte el famós IKB (International Klein Blue). Aquest pigment, creat a petició de Yves Klein i patentat en l’Institut National de la Propriété Industrielle el 1960, es caracteritza pel seu color blau intens. Això es deu a la utilització d’un aglutinant sintètic (RHODOPAS M60A), que substitueix al tradicional oli de llinosa. Segons l’artista francès, el blau és l’únic color que no té dimensió, mentre que tots els altres estan associats a idees molt concretes. El blau, generalment, no remet a una cosa tangible, excepte potser al cel o el mar, dos elements que continuen sent abstractes per naturalesa.
No obstant això, Klein no era l’únic admirador del cian, com ho demostra el famós blau Nattier, que també va passar a la història al segle XVIII. Com a retratista oficial del rei francès Lluís XV, Jean-Marc Nattier solia retratar a les dones de l’aristocràcia vestides d’un blau singular, que es caracteritzava per la seva claredat i els seus tocs de gris brillant. Un altre exemple cridaner és el blau Majorelle, dit així per l’artista orientalista Jacques Majorelle. Encara que aquest to no va ser inventat pel pintor, va ser el seu ús extensiu al jardí Majorelle de Marràqueix el que va acabar donant nom al color.
Passem al sulfurós color verd. Històricament difícil d’estabilitzar com a pigment i conegut per la seva toxicitat a causa de la invenció del verd París i del verd Scheele, un dels seus matisos està vinculat a l’artista manierista Paolo Caliari, conegut com il Veronese (1528 – 1588). Pintor cèlebre pel seu domini del color i la seva perfecta execució dels artificis, també ho va ser per l’ús recurrent dels verds, brillants i profunds en la representació dels teixits, i suggerits en les atmosferes de les seves obres. No obstant això, el terme “verd Veronese” va aparèixer 200 anys després de la sevamort, al segle XIX, gràcies als comerciants de pigments que el van utilitzar per a determinar diversos tons de verd. Tanmateix, el veritable “verd Veronese” continua sent un misteri quant a la seva tonalitat i composició reals.
El mateix passa amb el marró Van Dyck, un color que va rebre aquest nom al segle XIX a causa de l’ús recurrent de l’ocre, també conegut com a terra de Cassel, en les representacions dels cabells realitzats per l’artista belga.
El negre és també un color que continua fascinant als artistes fins als nostres dies. Pierre Soulage, artista francès nascut l’any 1919 i mort l’octubre de 2022, és l’inventor de l’outrenoir. Aquest color, definit pel pintor com a “negre lluminós”, dona lloc a grans monocroms d’un negre profund, plens de relleu, que juguen amb els reflexos de la llum. Segons Soulage, “el que importa és el que sentim, la qual cosa ens arriba a l’interior. […] El negre només és aquí per a reflectir, transformar i transmutar la llum que rep”.
També cal esmentar el famós Vantablack, més conegut com el negre d’Anish Kapoor. Aquest color, la patent del qual va
comprar l’escultor indobritánico Anish Kapoor, és considerat el negre més profund del món. El material es basa en la nanotecnologia i té la capacitat d’absorbir el 99,96% de la llum. L’ús exclusiu d’aquest color per part de l’artista ha estat molt criticat. El seu major detractor, Stuart Semple, va inventar irònicament el rosa més rosa del món (The world’s pinkest pink), un color viu a l’abast de tots menys d’Anish Kapoor. De fet, els clients que compren aquest pigment han d’acceptar una declaració que diu: “Vostè no és Anish Kapoor, no té cap relació amb Anish Kapoor, no està comprant aquest producte en nom d’Anish Kapoor ni de cap dels seus associats”. Semple busca actualment, a través del finançament col·lectiu (micromecenatge), un negre que s’acosti al Vantablack, així com una purpurina que esdevingui també “la purpurina més brillant del món”.
Sabies que…?
– La patent IKB no protegeix el color blau en si, sinó l’aglutinant que li dona la seva intensitat.
– La recepta del verd Veronès s’ha perdut.
– La suposada toxicitat del verd Veronese es va utilitzar en la trama de la novel·la policíaca El cas del doctor Plemen: memòries d’un detectiu, escrita el 1887 per René de Pont-Jest.
– Segons alguns historiadors, el verd Veronese és el resultat d’una confusió lingüística amb el nom de “terra verda”, una substància especialment present als voltants de Verona i amb la qual es comercia des de fa molt temps. “Veronese” significaria llavors “de Verona” en italià.
– Yves Saint Laurent i el seu soci, Pierre Berger, van comprar la vila i el Jardí Majorelle en 1980 per a evitar la seva destrucció. En 2008, quan va morir el dissenyador, la seva família va decidir escampar les seves cendres entre els rosers del jardí.
– Casanova deia que el blau Nattier tenia la capacitat d’embellir a les dones sense ocultar la veritat.
– Anish Kapoor va aconseguir per fi fer-se amb el rosa més rosa del món. Va decidir penjar una foto a Instagram en la qual apareixia amb el dit cor banyat en rosa.
